Historia tangible
Escó
L’escó és una de les peces més emblemàtiques del mobiliari tradicional català. Mig banc, mig refugi, formava part de la vida quotidiana a les masies i cases de pagès, sovint col·locat arran del foc, al costat de la llar de foc o de la cuina, com a espai de conversa i d’escalf.

Fet generalment de fusta massissa, l’escó servia com a banc amb respatller alt que protegia del fred i recollia la calor del foc. Alguns models amagaven un buit sota el seient per guardar-hi llenya, eines o roba, aprofitant al màxim l’espai domèstic.
Un escó convertible en tauleta petita, una mostra d’enginy i funcionalitat que reflecteix el valor pràctic i l’adaptabilitat del mobiliari d’altres temps. Aquesta versatilitat, tan pròpia de la vida rural, ens recorda com fins i tot els objectes més senzills podien ser alhora útils, bells i plens de memòria.





