Historia tangible
Cornucòpia
Les cornucòpies, amb els seus miralls envoltats de fusta tallada i daurada, són un dels grans símbols del gust barroc i rococó. Inspirades en la forma de la banya de l’abundància clàssica, esdevingueren emblema de riquesa i refinament. Les motllures daurades, plenes de cargols, fulles i garlandes, convertien els miralls en veritables obres d’art que embellien salons i cambres nobles.
Més enllà de la seva funció pràctica, les cornucòpies tenien un valor simbòlic i teatral: reflectien la llum de les espelmes i multiplicaven l’espai, fent que la bellesa i l’opulència semblessin infinites. Cada peça era una mostra de l’habilitat dels tallers artesans, capaços de transformar la fusta en or i de fer del mirall una finestra cap a un món més ric i lluminós.
Amb el temps, les cornucòpies es mantingueren com a objectes desitjats, adaptant-se a modes i estils, però sempre conservant aquell aire de majestat i distinció. Avui, una cornucòpia antiga continua sent testimoni d’una tradició ornamental europea que va voler convertir fins i tot la llum i el reflex en poesia material.
Can Xisquet
